En el moment que a Joan Riba li van dir que tenia un tumor maligne a la mama esquerra, fa un parell d’anys, ell no coneixia cap altre home que hagués tingut càncer de mama. Tampoc avui. Ni ell, ni el Jorge, ni l’Alfonso. Cap d’aquests tres pacients d’oncologia, als quals se’ls ha practicat una mastectomia (l’extirpació quirúrgica parcial o completa de la mama) sabia que els homes també poden patir aquesta classe de càncer. Per això, a més a més de l’impacte i la inquietud davant el diagnòstic, la notícia se’ls va fer estranya, tant com anar, a partir de llavors, a la consulta ginecològica per avaluar el procés a seguir.

«Per a mi va ser una absoluta sorpresa. Li vaig preguntar un dia tran-quil·lament al meu germà, que és traumatòleg, què podia ser el gra que havia descobert al pit i que feia uns mesos que havia començat a sobresortir per sobre del mugró, i em va dir que allò no era un gra, que podia ser un tumor», recorda Riba. «I jo no en tenia ni idea que els homes poguessin tenir tumors a la mama», afegeix. «El febrer del 2012 em van fer una biòpsia i em van dir que era un tumor maligne, i em vaig mentalitzar per seguir tot el que indiquessin els metges. Vaig començar amb la químio, de febrer a finals de juliol», explica.

EL MÉS DUR / «Per a mi, la quimioteràpia és la part més complicada de tot el procés, perquè et trobes malament. Jo en dic un enverinament controlat», assenyala el pacient. «I he perdut sensibilitat a les mans i als peus», assegura. L’agost del 2012, a Joan Riba li van extirpar la mama i d’aquesta forma es va eliminar el tumor, de tres centímetres. Una vegada superat el repòs postoperatori, va venir la radioteràpia i la medicació. «Tamoxifèn diàriament durant cinc anys», precisa. No havia viscut de prop cap cas de càncer de mama i, al cap de poc de detectar el seu, n’hi van diagnosticar un a la filla del seu soci. «Jo tenia 65 anys, però ella 33», compara Riba. «Ens vam anar explicant la mateixa pel·lícula mútuament. Jo l’ajudava perquè estava en una fase més avançada del procés. A ella li van fer la reconstrucció del pit, i a mi m’ho van oferir. però ¿tornar a passar pel quiròfan i més risc? Vaig dir que no, però entenc bé que per a una dona, i més si és jove, és tota una altra cosa», afegeix.

Acupuntura, holística, homeopatia i meditació, pràctiques que Riba ja coneixia, han acompanyat el seu tractament. «La químio ataca el sistema immunitari i amb medicina alternativa jo vaig reforçar el meu. I em va agradar l’enquesta que em van fer a l’hospital. Havia d’assenyalar opcions alternatives a la medicina tradicional que hagués utilitzat, perquè a mi em van afectar molt positivament. Això i també tot el suport humà que vaig tenir al voltant, començant pel de la meva dona. En el càncer, és imprescindible no enfonsar-te psicològicament», considera aquest enginyer elèctric i empresari, ja jubilat.

Segons dades del National Cancer Institute, el càncer de mama es dóna més en homes amb familiars del sexe femení amb la mateixa malaltia i la supervivència és semblnat que en dones, però el diagnòstic s’acostuma a donar en etapes avançades del càncer. La desinformació i el temor  a consultar el metge endarrereix el diagnòstic en el cas dels homes. «A molts els fa vergonya dir que tenen càncer de mama i pateixen molt els efectes secundaris del tractament hormonal, que disminueix la libido i provoca sufocacions», informa la doctora Sònia Pernas, del Servei d’Oncologia Mèdica-Unitat Interdisciplinària de Càncer de Mama de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

«Jo, al principi, em vaig espantar, és clar. Però ara m’assec a la sala d’espera de ginecologia sense manies», diu l’Alfonso, de 73 anys. «Diria que emocionalment és una malaltia més dura per a les dones que per a ells o, potser, les dones expressem més el que sentim i l’home és més reservat», opina l’oncòloga de l’Hospital Clínic Montse Muñoz, que ha atès unes 15 mastectomies en homes.

Un d’ells, el Jorge, de 60 anys, va portar damunt la mama uns dos anys el que ell considerava un gra «que ni pujava ni baixava». «Va ser la meva dona, en una visita rutinària al metge, qui li va demanar que m’ho mirés», relata. «Ara no deixo d’interpel·lar els ponents a les jornades del Dia Mundial del Càncer sobre la falta d’informació relativa a aquest càncer i per què no es parla de palpació i prevenció per a homes», qüestiona el pacient, a qui li van eliminar la mama dreta ja fa nou anys.

El Periodico